Institut Trivium

2012-02-29T11:14:00.001+01:00

Ahir al telenotícies de TV3 va emetre un reportatge sobre la problemàtica d’algun nens adoptats internacionalment.

La noticia l’emet l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció, ja que vol revisar els procediments que segueix per atorgar la idoneïtat a les famílies que volen adoptar. Tot plegat, per evitar que algunes famílies retornin els nens adoptats.

En l'última dècada, només a Catalunya, es van retornar 80 nens i nenes, una xifra que no arriba a l'1% del total d'adopcions, però que preocupa a l'Administració.

Mireia Sala, Codirectora de Trivium hi parla com a experta.

Aquí teniu el link per veure la notícia: http://www.tv3.cat/videos/3973390/Adopcions-molt-problematiques

INSTITUT TRIVIUM

2012-01-11T10:57:00.007+01:00

Trivium proposa pel proper febrer...

Una immersió fascinant als gèneres de la ciència ficció, el terror i el meravellós, tots ells vessants del Fantàstic.

Aquest viatge fabulós, transhistòric (a través de la historia) i interdisciplinari (entre diferents disciplines artístiques, pren com a eix central el cinema, l’art popular per excel·lència del segle XX.

El taller s’inicia el 3 de febrer i va dirigit a alumnes de Batxillerat.

No us ho perdeu!

Aquí teniu el link del tríptic informatiu: http://www.trivium.cat/CinemaTrivium2012.pdf

Institut Trivium

2011-11-22T12:43:00.002+01:00

Aquest mes recomanem...

“La educación del talento”

de José Antonio Marina. Ed. Ariel

És el primer llibre de biblioteca “Universidad de padres”, dirigida a pares i docents i que proporciona eines per educar. El mètode que utilitza l’autor uneix la saviesa educativa de la humanitat amb els últims descobriments en neurociència o en psicologia evolutiva. A més d’escoltar a científics i pedagogs dóna veu a nens i nenes.

“La educación del talento” comença amb la definició de TALENT (intel·ligència triomfal) i com aconseguir-lo (cal utilitzar les nostres destreses i capacitats per tal de dirigir la nostra acció cap a una vida plena.

STENBERG defineix talent com “la Intel·ligència que s’utilitza per aconseguir objectius importants”. Considera que les persones que posseeixen talent, tenen les característiques següents:

1. Saben motivar-se

2. Aprenen a controlar els seus impulsos

3. Saben perseverar o canviar d’objectiu

4. Saben treure el màxim profit de les seves capacitats

5. Tradueixen el pensament en acció

6. En proposen objectius concrets

7. Acaben les tasques

8. Tenen iniciativa

9. No tenen por al fracàs

10. No deixen les coses per a un altre dia

11. Accepten les critiques justes

12. Refusen l’autocomprensió

13. Són independents

14. Intenten superar les dificultats personals

15. Es concentren en els seus objectius

16. No intenten fer massa coses a la vegada, ni massa poques

17. Poden posposar la gratificació

18. Saben veure al mateix temps el bosc i els arbres

19. Tenen un nivell raonable d’autoconfiança

20. Equilibren el pensament analític, el creatiu i el pràctic

La llista no està malament, oi? Ens l’apliquem? L’apliquem?

L’autor cita sis recursos fonamentals que constitueixen el talent i que cal fomentar a través de tot el procés educatiu, entre ells: un pensament fluid, un to vital actiu, la sociabilitat…Tots aquests recursos són hàbits.

A continuació analitza la intel·ligència generadora de desitjos, de sentiments, d’idees, d’execució i uns criteris d’avaluació. També ens facilita bibliografia i una pàgina web per consultar.

INSTITUT TRIVIUM

2011-10-18T13:26:00.001+02:00

Raport de la xerrada “TDA-H, ens movem cap al futur”; organitzada per l’associació TDAH Catalunya, el passat 1 d’octubre de 2011, a Barcelona, pels professionals Dr. Antoni Ramos Quiroga, Dra. Ma Angeles Idiazábal i Jesús Bernal.

TDA-H. Bases neurobiològiques i demandes socials dels joves i adults.

El TDA-H és un trastorn neurobiològic, amb una base genètica, que provoca un desequilibri significatiu d’alguns neurotransmissors del cervell. La persona amb TDAH presenta: dificultats per mantenir l'atenció, hiperactivitat, excés de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos... Però no necessàriament es manifesten tots els símptomes, ni en la mateixa intensitat.

Es calcula que el pateix més d’un 5% de la població infantil i juvenil i alguns del seus símptomes s’han d’haver manifestat abans dels 7 anys.

George Still, al 1902, va ser el primer metge pediatra que va parlar de TDAH, descrivint els símptomes, per tots coneguts, de falta de concentració, hiperquinetisme (o excés de moviment) i impulsivitat en infants i joves. No va ser fins l’any 1960-1970 que es va descobrir els orígens neurobiològics.

L’etiologia del trastorn és heterogènia i encara no se saben amb exactitud tots els factors que el provoquen. Aquests factors són, en gran part genètics (és el component amb major incidència, ja que existeixen molts gens implicats en el trastorn), factors ambientals, psicosocials i neurobiològics.

Els recents estudis en fisiopatologia destaquen diferents alteracions en estructures i circuits cerebrals i neuronals (com per exemple alteracions en el circuit front-estriat, alteració de neurotransmissors, com ara la dopamina i la noradrenalina en les àrees prefrontals, (lòbul prefrontal i temporal), etc.). Existeixen, actualment, diferents tècniques de neuroimatge que ens demostren aquest origen neurobiològic, tot i que no són imprescindibles per a fer un bon diagnòstic.

El TDA-H afecta un 3% dels adults de la població general i el diagnòstic, en aquest cas, és diferent que en el cas dels infants. En l’adult troben un major dèficit d’atenció i apareix un dèficit de motivació (mala actitud envers els aspectes quotidians de la vida, sensació de apatia).

La ciència ens demostra que és un trastorn que es perllonga a l’edat adulta, i que comporta riscos i necessitats socials específicament lligats a aquest trastorn, com per exemple, el consum de drogues i alcohol, riscos de patir amb freqüència accidents de trànsit, risc de patir amb freqüència accidents domèstics, etc.

És important, doncs, veure si en l’edat adulta, tot i que els símptomes d’hiperactivitat hagin desaparegut, persisteixen els símptomes de dèficit d’atenció, doncs en alguns casos és convenient que els joves i adolescents continuïn amb els tractaments farmacològics i/o psicoeducatius que rebien en la infantesa.

Juguen doncs, un paper importantíssim en l’evolució del TDA-H, els professionals educatius (tant en l’etapa primària com en l’etapa secundària), els professionals sanitaris i altres agents socials (com per exemple, justícia).

TDA-H dins l’actual sistema educatiu. Com manegar el trastorn com a professionals dins i fora les aules?

El 72% dels mestres es troben en la situació d’atendre a un alumne amb NEE; en aquests casos, no només els tutors d’aquests alumnes han d’especialitzar-se, sinó tot el centre ha de sensibilitzar-se i dedicar-se a l’alumne amb necessitats específiques.

L’actitud cap a la formació és bàsica i, posteriorment, hem de pensar en una possible modificació dels aspectes de la pràctica. Els passos a seguir podríen ser:

1) Sensibilització

2) Especialització

Un alumne ben atès té moltes possibilitats de tenir èxit acadèmic. És important tenir habilitats emocionals atendre el nen o la nena amb TDAH, no només cognitives o d’aprenentatge. Cal la implicació del pare, la mare o tutors legals, tenint en compte els diferents rols que aquests juguen en la vida del nen. També és imprescindible respectar els temps de descans, i no convertir la llar en una “escola paral·lela”.

Orientacions per l’escola

Considerar l’alumne amb TDA-H com un noi/a amb NEE. No negar el trastorn i proposar adaptacions curriculars (exàmens més curts, o donar més temps per acabar-los, recolzament en la organització i la planificació de l’agenda, etc.).
Conèixer el TDA-H; estratègies funcionals i implicacions del trastorn en l`àmbit escolar.
Treballar conjuntament amb la família.
Centrar-nos en les solucions i no en els problemes. Treballar la bona imatge del nen o nena davant dels altres i reforçar els seus èxits.
Tenir una visió positiva del nen i la família.

Existeixen diferents elements importants en la relació Família- Escola; el primer de tots és un compromís incondicional entre ambdós sistemes, manegant les diferències entre adults, deixant al marge a l’infant i, si aquestes són insalvables, prendre decisions, preservant al màxim al nen. Ha d’existir una consideració positiva, recíproca, del nen o nena. S’han de fomentar les actituds col·laboradores família-escola i fer explícites les mostres de consideració i apreci. És important transmetre que no es volen afegir inconvenients a casa.

L’aprenentatge és un procés que es va construint al llarg del temps. Són importants, en tots els casos les habilitats emocionals i el temps que hi dediquem.

“Qui vol fer alguna cosa troba el camí, qui no vol fer res troba una excusa”.

Proverbi Àrab

INSTITUT TRIVIUM

2011-09-27T12:59:00.004+02:00

Optimitzar habilitats

per aconseguir millors resultats

Avui dia els nostres infants es troben immersos en un entorn complex i canviant on han de ser capaços d’assimilar amb rapidesa gran quantitat d’informació, han de poder generar més i millors idees i ser més innovadors i tot això requereix d’aprendre amb eficàcia a partir de les característiques personals de cadascú.

Durant molts anys, l’adquisició de coneixements ha estat l’objectiu prioritari de l’acció educativa però amb el desenvolupament de la ciència i la tecnologia això ja no és possible perquè el ritme de creixement dels coneixements no ho permet. Per aquest motiu, actualment no ens interessa tant el domini dels continguts d’aprenentatge sinó el potencial de desenvolupament, les habilitats que té la persona, la formació d’actituds i la internalització de valors.

Actualment l’educació afavoreix unes habilitats més relacionades amb l’hemisferi esquerra que són rutinàries, analítiques, seqüencials, precises i deixa més de costat els aspectes creatius, intuïtius, emocionals i subjectius que són fonamentals en etapes futures. Així doncs, es dóna més importància a les destreses verbals i es valoren menys les habilitats artístiques, creatives i de disseny.

La detecció primerenca de les dishabilitats optimitza el progrés. Cal saber detectar habilitats i dishabilitats en el funcionament mental per aconseguir un

aprenentatge més eficient i amb millors resultats. És important treballar totes aquestes aptituds i entendre la diversitat com una riquesa i no com un problema. Des d’aquesta concepció de futur us convidem a participar com a pares i a aprendre com potenciar, des de casa, totes aquestes habilitats.

· Habilitats cognitives generals

· Habilitats perceptives visuals i visoespacials

· Habilitats psicomotrius

· Habilitats de memòria

· Habilitats lingüístiques

· Habilitats matemàtiques

· Habilitats d’atenció

· Habilitats de motivació

· Habilitats de creativitat

· Habilitats d’autocontrol

· Habilitats d’autoestima

· Habilitats d’empatia

· Habilitats socials

Problemas de lenguaje en niños adoptados

2011-05-25T11:17:00.003+02:00

A principios de esta década, un número muy elevado de ciudadanos de nuestro país adoptaron niños a nivel internacional, la mayoría de ellos procedentes de orfanatos. Este fenómeno ha supuesto un cruce cultural y una realidad social sin precedentes y, en consecuencia, se han generado nuevas necesidades psicoeducativas. A partir de la experiencia con estos niños, educadores y padres adoptivos hemos aprendido que el amor y la buena nutrición no son suficientes para acelerar el desarrollo cognitivo y lingüístico en personas que han sido víctimas de privaciones, negligencia e institucionalización. Estudios realizados en países con más experiencia en adopción han demostrado que los niños adoptados internacionalmente, como grupo, tienen niveles inferiores de rendimiento escolar y por lo tanto representan un grupo de riesgo. El país de procedencia, la edad de adopción y las condiciones en las que han vivido estos niños son factores que tienen un efecto directo en el pronóstico de sus habilidades cognitivas, lingüísticas, afectivas y psicosociales. Estos factores nos obligan a ser cautelosos a la hora de realitzar generalizaciones porque no es lo mismo adoptar a un bebé de pocos meses, con poca adversidad acumulada, que adoptar a un niño o niña de más edad.

Precariedad de estímulos y la dificultad de aprender una segunda lengua

A pesar de existir muchas diferencias individuales, hay una dificultad común que la mayoría de los niños adoptados en el extranjero necesita superar: el aprendizaje de una lengua nueva en el momento de su llegada al país de adopción. Este proceso puede resultar complicado si tenemos en cuenta que muchos de ellos ya tienen dificultades con la lengua de origen. Hay una relación significativa entre el grado de dificultad en el aprendizaje de la lengua y la edad de adopción, aunque haya niños adoptados muy pequeños que también tienen problemas. La edad no es el único indicador, otros factores como la cantidad de separaciones, el contacto con los adultos, los estímulos recibidos y la salud física también son significativos.

Después de la adopción, el niño tiene una nueva familia, una nueva cultura y un nuevo idioma, pero debido a que las familias adoptivas no suelen poder mantener el idioma materno, el desarrollo de éste se interrumpe bruscamente afectando la cognición y el aprendizaje. Con este cambio los niños adoptados viven una experiencia única a nivel lingüístico porque son aprendices de una “segunda primera lengua materna” (Glennen y Masters, 2002). Estos niños, a diferencia de los niños inmigrantes, no terminan siendo bilingües. Pueden serlo en períodos cortos de tiempo, pero son monolingües en su lengua materna, cuando llegan, y al cabo de unos meses son monolingües en su nueva lengua (Gindis, 2003). Para un inmigrante, la segunda lengua se añade a las habilidades del niño sin peligro de que desaparezca la lengua materna, en cambio, para un niño adoptado internacionalmente, la lengua materna pierde su carácter funcional y se sustituye por otro idioma, necesario para la supervivencia, en el nuevo contexto sociocultural. Este hecho supone, para muchos niños, un estrés emocional importante. A partir de tres años, el ritmo con el que se pierde la lengua materna no coincide con el ritmo para dominar la nueva lengua y esto puede provocar, durante un tiempo, vacíos en el pensamiento que pueden dejar huella en un futuro. En un período inicial el niño hace un esfuerzo para convertir la nueva lengua en funcional comunicativamente, pero necesitará años para que sea eficaz cognitivamente. La mayoría de los niños necesitan empezar de cero no solamente en lenguaje sino en todas las habilidades mediatizadas por la lengua.

Dificultades en la escuela

Muchos niños aprenden el idioma con bastante rapidez durante el primer y segundo año después de la adopción, pero con posterioridad siguen una evolución menos lineal y este idioma emergente no es lo suficientemente competente (en niños que han llegado entre los dieciocho meses y los cuatro años) para elaborar eficientemente los aprendizajes escolares que conllevan una gran carga lingüística. La adquisición de lenguaje en el caso de los niños de otros países, tal y como hemos señalado con anterioridad, no es comparable a la de los niños que aprenden simultáneamente dos lenguas (niños bilingües) o que aprenden una segunda lengua sin dejar su lengua materna. Los niños adoptados antes de cumplir los dos años tienen más tiempo para interiorizar el idioma antes de empezar la escolaridad; pero para los adoptados de más de dos años, el margen de tiempo es insuficiente y el problema se agrava si el idioma de aprendizaje en la escuela no coincide con el de la familia adoptiva. Los niños adoptados en China pertenecen a un grupo de estudiantes que han aprendido el nuevo idioma desde muy pequeños; hemos observado en ellos un índice inferior de problemas de lenguaje con relación a otros niños de países del Este de Europa, por ejemplo, que han sido adoptados mayoritariamente entre los dieciocho meses y los cuatro años.

Los problemas de aprendizaje basados en el lenguaje pueden no manifestarse hasta Primaria, porque en Educación Infantil se utiliza, básicamente, la lengua en su función comunicativa y las dishabilidades lingüísticas, al servicio de la cognición, pasan desapercibidas. Muchos padres se sorprenden al ver que el aprendizaje correcto y rápido del nuevo idioma no es garantía de una vida académica sin dificultades. Una gran proporción de niños adoptados internacionalmente, aunque se desconoce el tanto por ciento, puede hablar correctamente la nueva lengua, pero tiene problemas escolares. Los datos de investigaciones recientes indican que no existen diferencias significativas entre niños adoptados y no adoptados por lo que se refiere al lenguaje cotidiano, pero estos últimos puntúan por debajo en el lenguaje escolar y tienen más riesgo de presentar problemas de lectoescritura. Por tanto es necesario distinguir entre las aptitudes lingüísticas de uso cotidiano y las de la escuela.

La lengua de uso cotidiano requiere los conocimientos verbales necesarios para la interacción social en la comunicación diaria dentro de un contexto familiar y engloba habilidades básicas de pronunciación, vocabulario y gramática. La fluidez comunicativa está enmarcada en un contexto apoyado por los gestos, las expresiones faciales, la entonación y las posturas corporales. Parece adquirirse de forma natural sin educación formal. Los problemas aumentan con el uso de la lengua a un nivel cognoscitivo (la lengua de la escuela). Esta lengua cognoscitiva sirve para el razonamiento y es fundamental para el aprendizaje académico. El dominio de la lengua cognoscitiva es necesario para elaborar operaciones mentales abstractas y para comprender enunciados, el sentido figurado, metafórico, humorístico, etc. Esta habilidad lingüística implica un dominio metalingüístico que permita el conocimiento de la lengua en sí misma. Las dificultades en lenguaje también afectan a los resultados en matemáticas. Esto demuestra que la capacitad para realizar operaciones matemáticas está conectada con la habilidad para utilizar una lengua independiente del contexto, como es la lengua de la escuela. Un nativo tiene un bagaje de varios años de desarrollo lingüístico antes de que empiece a emerger la lengua académica, sin embargo, muchos niños adoptados han tenido que aprender las dos funciones de la lengua casi simultáneamente porque de forma precipitada están inmersos dentro del sistema escolar. Lamentablemente, ni padres adoptivos ni docentes son conocedores de este tipo problemas, dado que tienen un carácter reciente en nuestra sociedad.

Necesidad de apoyo logopédico

En estos últimos años, los logopedas han observado un aumento progresivo de niños adoptados con problemas de lenguaje. Es posible que este fenómeno se deba a que los niños que llegan a nuestro país son cada vez mayores. El logopeda puede realizar una función preventiva, evitando el surgimiento o empeoramiento de un problema de lenguaje oral o escrito. También puede participar en la evaluación (screening, estudios epidemiológicos, investigación y diagnóstico), en la intervención (tratamiento y rehabilitación) y, finalmente, en la información y asesoramiento a la familia y a otros profesionales. La intervención del logopeda tiene que ser temprana para poder aprovechar la capacidad de reorganización funcional que presenta un cerebro en evolución. Cuando menor es el niño o niña, mayor es el potencial de compensación.

Los objetivos de la intervención tienen como finalidad:

· Fortalecer el lenguaje como herramienta del pensamiento.

· Potenciar la capacidad metalingüística, para evitar problemas en el lenguaje académico.

· Elaborar programas personalizados para niños y jóvenes que presenten dificultades de expresión y comprensión del lenguaje oral y escrito.

· Crear medios metodológicos con estrategias compensatorias que ofrezcan caminos alternativos pero equivalentes.

· Competencias lingüísticas en las cuales el logopeda tiene un papel fundamental

· Fluidez expresiva oral: fluencia automática, dicción, procesamiento sintáctico, rapidez de acceso al léxico y estructuración del discurso.

· Procesos de secuenciación verbal: percibir estímulos que necesitan de secuencias rápidas, recordar instrucciones académicas largas, ordenar consignas y datos, establecer el orden alfabético, el de los días de la semana y el de los meses del año y organizar temporalmente los acontecimientos del día.

· Recepción auditiva: comprensión auditiva y memoria inmediata auditiva para retener el mensaje verbal.

· Lenguaje abstracto: comprensión de significados verbales descontextualizados de la situación, de palabras sin referentes, problemas matemáticos y enunciados diversos, vocabulario científico; relación de palabras e ideas y lógica verbal. Aprender nuevos conceptos.

· Mecánica lectora: dominio de las representaciones fonológicas de los sonidos del habla, necesarias para establecer correspondencias entre los sonidos y las letras.

· Comprensión lectora: interpretar el lenguaje escrito fuera del contexto, captar el sentido inferencial y el doble sentido. Conectar la información de los textos con los conocimientos previos y captar las ideas centrales de una historia. Entender el vocabulario académico y conocer los matices sutiles de los significados.

· Ortografía: elaborar representaciones visuales de cómo se escribe una palabra.

· Expresión escrita: fluencia de ideas para generar un texto cohesionado y coherente, describir acontecimientos dentro de un orden temporal y expresar pensamientos.

· Grafomotricidad: coordinación viso-motriz, tonicidad y destreza manual.

· Planificación y organización de la acción y del comportamiento, a través del lenguaje interno.

Para terminar, cabe mencionar que los problemas que presentan los niños en la escuela producen estados continuos de frustración y originan comportamientos negativos. No podemos olvidar que son niños muy vulnerables, inseguros en su mayoría y que han vivido estados carenciales, en su primera niñez, que les han dejado huella. Cuando los ponemos en situación de estrés, porque no son capaces de colmar las exigencias escolares, se pueden originar problemas emocionales y conductuales que afectan a toda la familia. Es muy importante, pues, evitar iniciar la escolaridad con sensación de fracaso, entender que necesitan más tiempo y tener en cuenta que nuestro sistema educativo exige unas habilidades complejas para muchos de estos niños.

(Article creat per Mireia Sala; publicat el mes de maig a la revista Cuadernos de Pedagogía)

Què fas aquest estiu?

2011-05-19T10:07:00.006+02:00

El mes de juliol Trivium organitza programes destinats a desenvolupar aptituds i habilitats cognitives per aprendre millor.

Els nostres programes són:

A. Reeducació de la lectoescriptura: Llenguatge oral, comprensió de textos, agilitat lectora, ortografia, fluència expressiva, velocitat perceptiva, habilitats fonològiques i visuals.

B. Consciència fonològica: Habilitats d'escolta selectiva dels sons, discriminar i identificar fonemes, síl·labes, paraules i frases, entrenament de la memòria auditiva...

C.Habilitats matemàtiques: Resolució de problemes, escollir un pla de solució, elaborar i aplicar estratègies, agilitat de càlcul, exercicis de lògica...

D. Expressió escrita: Contingut i estructura del text, vocabulari, signes de puntuació, connectors i tipologia textual, creativitat, discurs oral i escrit... (Mínim 6 sessions de 2 hores)

E. Habilitats socioemocionals: Coneixement, control i identificació de les pròpies emocions i les dels altres, control de l’estrès, l’ansietat i els estats depressius, sentit de l’humor i autoestima (Mínim 8 sessions de 90 minuts).

F. Grafisme: Canvi de lletra. Intervenció en la forma, tamany, inclinació, espaiat i control de la força (Mínim 5 sessions d’una hora).

G. Estratègies d’aprenentatge: Recursos metodològics, síntesi de la informació, organització i planificació del temps d’estudi, eines per afrontar els diferents tipus d'exàmens.

H. Reforç acadèmic de matèries: Matemàtiques, Física i Química, Català, Castellà, Anglès, Alemany, Història, Filosofia, Dibuix tècnic...

Consultan's i t'informarem del que s'adapta millor més a les teves necessitats.